Qui ha dit iguals??
Si es que per molt que vullguem els cervells d’homes i dones són diferents!!! Digues que és per cultura o per naturalesa però és així! Jo de moment la hipòtesi de que la cultura ens fa ser diferents no me la crec així que vaig al que és objectiu i provat que és que el de les dones pesa menys però té més neurones i més tonteries que realment no es sap on duen perque la única cosa en que s’han trobat diferències és en que els homes roten millor les figures mentalmet i ja me diras tu pa que serveix això ¿pa’ entendre els mapes?
Doncs tot açò pa dir que en açò omplin les diapositives els del departament de neuropsicologia de la meva facultat, ejej. Tinc un toxo d’apunts que te cagues però la veritat és que són entretinguts de llegir, estan plens d’estos dibuixets que vullgues que no fan gràcia.
AIXÍ PENSEN ELS HOMES!!
I AIXÍ LES DONES??
A mi em feren molta gràcia, les que més la glàndula pa’ escoltar als xiquets quan ploren de nit dels homes i la del “ya te lo dije” de les dones, que, com ja sabrà qui llig açò a sovint, ma mare eixa la té prou desenvolupada… Això si, jo crec que la dels rumors i cotilleos està igualment desenvolupada en homes i dones perque jo sé de més d’un que li encanta!!!
Dame una chupada de coño cabrón folla culos come mierda!!
I tornem a la neuro!!
Hui he de dir que estic un poc espeseta però intentarem escriure algo en un poc de sentit.
Hi ha tantes coses que s’escapen al nostre control…el temps, la sort, la vaga de camioners… però estes persones ho tenen encara més difícil. Em referisc als que pateixen el síndrome de Gilles de la Tourette, una enfermetat neurològica que es manifesta normalment amb tics normals i corrents, encara que molt freqüents, com ara moviments de cap, sons raros… (d’explicar les bases neurològiques passe, pa fer un copiar y pegar de la wikipedia millor ho llegiu directament a l’enllaç..) Però hi ha un “tic” en concret que mola mogolló: algunes vegades després dels moviments espasmòdics venen frases un tant… “inesperades”. He trobat un vídeo prou il·lustratiu, ejej, de la peli “Esta no es otra estúpida pelicula americana”.
Molt bona per cert (en el seu gènere). La recomane pa’ un dia d’eixos que tens un puret d’herba guardat i res que fer i t’apetix descollonarte un rato.
Vos imagineu com seria patir esta enfermetat, en esta variant concretamen?? He de dir que, normalment, els tics desapareixen amb al temps i de majors els queda un mínim residu però i si se’ls queda este residu?? Tot el dia demanant perdó o explicant a la gent el que et passa!!! Ni de conya!! Jo no demanaria perdó, si t’he dit fill de puta et fots, que segur que algo de cabró tens. Si esque ningú és perfecte!!
Y con esto y un bizcocho…
Prrffs psicològiques
Hui m’ha arribat un mail molt graciós, xorraetes que solten els professors de la meva facultat i que algú s’ha dedicat a apuntar per tal de que no es queden en l’oblt. Per cert Lucia, qui ho ha fet??
Ja m’havien donat la idea de fer un post així, en parides “de fumats” però aquest el deixarem pa’ més tard, de moment direm que es tracta de ”lapsus linguae” (més d’acord en la terminologia freudiana).
FRASES PER A LA POSTERITAT DE PROFESSORS DE PSICOLOGIA DE LA UV:
-
‘Imaginad a un niño que va por el pasillo corriendo y de repente va y se cae por un precipicio…’ (Mª Carmen Abengózar, vinculacions afectives)
-
‘Sí!! una niña que está así como…como…ansioseta’ (Mª Carmen Abengózar, vinculacions afectives)
-
‘Si ara entra el TÍPIC lleó per la porta…’ (Ferran Suay, psicobiologia de l´esport)
-
‘Un capità sense vaixell és un home nadant!’ (Ferran Suay, psicobiologia de l´esport)
-
“Mes val un equilibri neuròtic, vore marcianitos, que altra cosa…” (Luís mayor, història de la psicología)
-
‘Que parles si naixes a Madrit? que parles si naixes a València?…pues el mateix, castellà. Però si naixes a València que parles?? perquè això no té nom…’ (Luís mayor, història de la psicología)
-
‘Existeix el terme violeta en valencià?? ‘ (Pilar Tejero, percepció i atenció) (profesora castellanoparlant profunda i que dóna classes en valencià…o algo paregut al valencià)
-
‘Es tracta d’un valor fisio…un valor..fisio..bueno un valor…un número’ (Pilar Tejero, percepció i atenció)
-
‘La gent normal.. la que no estudia psicologia’ (Pilar Tejero, percepció i atenció)
-
‘Ale, per haver contestat correctament et posaré una estrelleta’ (Adelina Gimeno, psicología del desenvolupament) (profesora que pensa que està en una guarderia)
-
‘Què dirieu si una MONGOLIETA (referint-se a una dispacitada psíquica)abraça molt al seu fill?’ (Adelina Gimeno, psicología del desenvolupament)
-
‘Semen retentum, venenum est’ (Manuel Millan, psicología de la diversitat)
-
‘Son ellos, así, un poco psicópatas…’ (Ana D´Ocón)
-
“Por muchas vueltas que uno dé, el culo siempre está detrás” (Rosa maría Cibrián)
-
‘No importa de qué parle… sempre ens recorda amb alegria: La vida és cruel y sanguinaria’ (Rosa maría Cibrián)
-
‘Tú si que nos retroalimentas a todas!’ (Rosa maría Cibrián)
-
‘Es un error más grande que una funda de piano’ (Rosa maría Cibrián)
-
‘Pero ellos que sabrán si yo estoy mal follada o estoy bien follada’ (Edelia Villaroya)
-
‘Mala hierba muere de corazón y buena hierba de cáncer…” (Edelia Villaroya)
-
‘Esava pensant en una altra cosa…. Heu vist xinxan?’ (Marisol Alvarez)
-
‘Si teniu que estudiar per a un examen de Psicologia Social del Treball i al mateix temps hi ha un concert,… sé que acabareu anant al concert’ (Jose Ramos)
-
‘Yo llego, largo 30 rollos, me tomo un vasito de agua y me voy…y ustedes se suicidan’ (Jorge Basterra Alegria)
-
‘Es una niña con medias azules, sonriente y con un pirulí (refiriéndose al Edema de Reinke)’ (Jorge Basterra Alegria)
-
‘Determinista: Algo que está determinado por huevos’
-
‘Que conste que yo no soy nazi, para que no se me malinterprete lo que voy a decir: si el depredador mata a un individuo de una especie, eso es bueno para la especie porque se elimina a los individuos mas debiles…’
‘…hombre no es lo mismo tener miedo a un perrito que a un perro fiero, fiero, requetefiero’ (hablando de las fobias…) -
‘El que avisa no es traidor, puede ser un cabroncete, pero no un traidor.’
-
‘Estados Unidos tiene una crisis sociológica. Que se jodan que ya era hora.’
-
‘¿Y quienes son los consumidores? ¡Pues vosotros! Vosotros sois consumidores cuando os compráis un bollo, cuando compráis unos preservativos…’
I eso es to, eso es to… Jo, personalment, em quede en la 9, 21 i 22 encara que jo no em suicidaria, aniria al concert pa’ alliberar tensions i au!! Per cert, la setmana que ve…PAIPORTA!!! (“en plenos examenes” ejej)
La casa de los agorafobicos
Si esque hui dia es fan “realitis” de qualsevol cosa…
Anit a la 4 van fer un reality prou curiós, a mi em va parèixer interessant (per això el vaig mirar clar) perque té a vore en “lo meu” però la veritat és que ja no saben què inventar…
El programa en qüestió consistia en tancar a una casa a 3 agorafòbics. L’agorafòbia, per qui no ho sàpia, és (a grans trets) la por als espais oberts o al carrer. Bé, a cadascún dels 3 aquesta por la va desencadenar un fet diferent i les seves vides estaven condicionades per aquesta enfermetat: Archana atravesava una cris al seu matrimoni perque al seu home treballava a un altra ciutat i ella no podia vore’l ni mudar-se perque era incapaç d’eixir de casa, Simon va trencar en la novia i va perdre els seu treball i amics en una setmana la qual cosa va desencadenar un atac de pànic mentre caminava per un pont i des d’aleshores no ha aconseguit eixir de casa i Su era mare soltera i no era capaç de dur a la seva filla (d’uns 6 anys) al cole, al parc o de compres.
Doncs els van clavar als 3 dins d’una casa a càrrec d’un equip de terapeutes liderats per Paul Salkoskis per posar prova una teràpia (un pla de 10 dies) per tractar aquesta enfermetat com si de conillets d’indies es tractara. Primer estaven a una casa a Londres on dia a dia anaven superant (o intentant-ho) proves cada vegada més estressants i, al final, els van traslladar a Tokio!!!! Alli estaven a soles, una ciutat amb molt soroll i molta gent on no tenien escapatòria, lluny de casa i dels seus… va haver opinions pa tots els gustos, les 2 xiques no estaven gens contentes en la idea i no van voler caminar per carrers molt concurrits a soles però Simon sí, havia aconseguit anar a soles pel carrer i interactuar en desconeguts (una de les seves pors era que pensava que la gent el mirara i comentara al seu pas, que pensaren mal d’ell i coses així) i volia més i més.
Paradògicament, al final comentaren que des de la gravació del programa fins la seva emisió les dos xiques havien refet la seva vida completament però Simon havia tornat a tancar-se a sa casa.
Si esque entre la Supernanny, adolescents s.o.s., la teràpia de parella i açò… es veu que s’expandeix el nostre futur professional!!! Ja podem deixar de banda lo del PIR…
Per cert, en 5 minuts me’n vaig a fer l’exàmen del mitjà…poreta poreta!!!
I tú qui eres??
T’imagines que un dia t’aces pel matí i no reconeixes les cares dels teus familiars, amics…i no te n’adones?
Tu continues reconeguent-los per la roba, trets característics com la veu… però el teu cervell no processa la seva cara. Ixes al carrer i et creues en alguns coneguts però tu no reconeixes a ningú: “què maleducat!! s’ha creuat pel meu costat, he fet intenció de saludar-lo i no m’ha dit res!!” pensarien els teus coneguts. I es que no sols no reconeixeries les cares sinó que tampoc captaries les seves expressions per tant tampoc podries saber que el coneixes per la seva intenció de saludar. Després et creues en un home que pega palmaetes a les boques d’incendis com si fossin xiquets i després agarra el cap de la seva dona i intenta posar-se’la com si fora un barret i penses…”què fa eixe tio!! està penjat??”
Pues no, no esta penjat sino que pateix prosopagnosia un tipus d’enfermetat neurològica que pareix que afecta al 2,5% de la població i, en molts casos, ni tan sols són conscients que alguna cosa rara els passa. Tampoc hi ha un criteri concret que permeta identificar els diferents tipus de prosopagnosia ni de les lesions específiques que poden produir-la. Hui dia, la hipòtesi més acceptada és que es tracta d’una lesió bilateral i relativament simètrica en enls girs lingual i fusiforme de la regió occito-temporal (damasio i col).
I jo ací fumant-me un cigarret…
Serà hora de començar,no??
Ja fa dies que vaig rumiant-me això de dixar-me de fumar i, de fet, no és la primera vegada que ho pense. Fins i tot vaig llegir el llibre este…com era?? … bé, ja sabeu de quin llibre parlo, i ho vaig aconseguir deixar durant 4 mesos l’any passat però tornaren els exàmens i torní a fumar.
Quan deixes de fumar, al principi, et sents ansiós, inquiet, torpe, amb menys capacitat d’atenció… “FUMANT ERA MÉS FELIÇ!” pensava jo. Aiii, pobra ignoranta de mi!!!! Fa poc m’he enterat (a classe, clar) d’alguns efectes del tabac que desconeixia. Més bé es tracta de mites sobre ell que se m’han vingut avall. Fins ara es deia que el tabac millorava la capacitat d’atenció i la intel·ligència perque la nicotina feia incrementar el numero de connexions entre neurones o alguna cosa així tenia jo entesa però no…tot el contrari…
Potser, en un poquet de sort, ens lliurarem del càncer però de quedar-nos mig imbècils no ens salva ningú!
I a més a més, és un factor de risc per l’alzheimer
I això pel que fa a la nicotina al cervell però no és sols això. Les cèl·lules dels nostres pulmons tenen “forma de teules” (diguem-ne) unes damunt de les altres que fan que no puguen pasar les sustàncies roïns a la sang però la nicotina els canvia la forma i les fa redones, deixant passar a la sang la resta de substàncies tòxiques que, segurament, es quedaran al cervell per sempre mai.
