Dame una chupada de coño cabrón folla culos come mierda!!
I tornem a la neuro!!
Hui he de dir que estic un poc espeseta però intentarem escriure algo en un poc de sentit.
Hi ha tantes coses que s’escapen al nostre control…el temps, la sort, la vaga de camioners… però estes persones ho tenen encara més difícil. Em referisc als que pateixen el síndrome de Gilles de la Tourette, una enfermetat neurològica que es manifesta normalment amb tics normals i corrents, encara que molt freqüents, com ara moviments de cap, sons raros… (d’explicar les bases neurològiques passe, pa fer un copiar y pegar de la wikipedia millor ho llegiu directament a l’enllaç..) Però hi ha un “tic” en concret que mola mogolló: algunes vegades després dels moviments espasmòdics venen frases un tant… “inesperades”. He trobat un vídeo prou il·lustratiu, ejej, de la peli “Esta no es otra estúpida pelicula americana”.
Molt bona per cert (en el seu gènere). La recomane pa’ un dia d’eixos que tens un puret d’herba guardat i res que fer i t’apetix descollonarte un rato.
Vos imagineu com seria patir esta enfermetat, en esta variant concretamen?? He de dir que, normalment, els tics desapareixen amb al temps i de majors els queda un mínim residu però i si se’ls queda este residu?? Tot el dia demanant perdó o explicant a la gent el que et passa!!! Ni de conya!! Jo no demanaria perdó, si t’he dit fill de puta et fots, que segur que algo de cabró tens. Si esque ningú és perfecte!!
Y con esto y un bizcocho…
