La casa de los agorafobicos
Si esque hui dia es fan “realitis” de qualsevol cosa…
Anit a la 4 van fer un reality prou curiós, a mi em va parèixer interessant (per això el vaig mirar clar) perque té a vore en “lo meu” però la veritat és que ja no saben què inventar…
El programa en qüestió consistia en tancar a una casa a 3 agorafòbics. L’agorafòbia, per qui no ho sàpia, és (a grans trets) la por als espais oberts o al carrer. Bé, a cadascún dels 3 aquesta por la va desencadenar un fet diferent i les seves vides estaven condicionades per aquesta enfermetat: Archana atravesava una cris al seu matrimoni perque al seu home treballava a un altra ciutat i ella no podia vore’l ni mudar-se perque era incapaç d’eixir de casa, Simon va trencar en la novia i va perdre els seu treball i amics en una setmana la qual cosa va desencadenar un atac de pànic mentre caminava per un pont i des d’aleshores no ha aconseguit eixir de casa i Su era mare soltera i no era capaç de dur a la seva filla (d’uns 6 anys) al cole, al parc o de compres.
Doncs els van clavar als 3 dins d’una casa a càrrec d’un equip de terapeutes liderats per Paul Salkoskis per posar prova una teràpia (un pla de 10 dies) per tractar aquesta enfermetat com si de conillets d’indies es tractara. Primer estaven a una casa a Londres on dia a dia anaven superant (o intentant-ho) proves cada vegada més estressants i, al final, els van traslladar a Tokio!!!! Alli estaven a soles, una ciutat amb molt soroll i molta gent on no tenien escapatòria, lluny de casa i dels seus… va haver opinions pa tots els gustos, les 2 xiques no estaven gens contentes en la idea i no van voler caminar per carrers molt concurrits a soles però Simon sí, havia aconseguit anar a soles pel carrer i interactuar en desconeguts (una de les seves pors era que pensava que la gent el mirara i comentara al seu pas, que pensaren mal d’ell i coses així) i volia més i més.
Paradògicament, al final comentaren que des de la gravació del programa fins la seva emisió les dos xiques havien refet la seva vida completament però Simon havia tornat a tancar-se a sa casa.
Si esque entre la Supernanny, adolescents s.o.s., la teràpia de parella i açò… es veu que s’expandeix el nostre futur professional!!! Ja podem deixar de banda lo del PIR…
Per cert, en 5 minuts me’n vaig a fer l’exàmen del mitjà…poreta poreta!!!
