Coses que es diuen…
I ahi van unes quantes frases en les que vaig flipar, en unes més i en altres menys però no perque no siguen pa flipar sinò per la costum (mala costum) de sentir-les…
- “Dona havies de ser!!!”
- En una conversa sobre EspaÑa 2000: “si a mi me sabe mal que los maten y les peguen (als inmigrants) pobres pero si es la única manera de que se vayan…“ En esta SI QUE VAIG FLI-PAR!!!
- “Si, si, tú HAZ LO QUE QUIERAS…” (de ma mare, clar)
- “El valencià i el català són idiomes diferents” (d’un madrileny blavero)
- “El teu problema és que…” (jo?? problema??) Si no ens diuen els amics de quin peu coixejem, qui ho farà??
- “Com que falta aigua? A ta casa no ix aigua de l’aixeta o què?” Ara mateix no m’enrecorde qui m’ho va dir però de la frase no m’oblide…què fort!!
- Fa uns anys: “VA!! CALLAD!! Que sois unas niñas y no os enterais de nà!! Aznar no quiere ir a la guerra, el que quiere ir és Zapatero” (…als pobres welets els acabaven de donar un bocadillet a un míting del PP)
- “Yo para adelgazar desayuno un café, como coliflor a mediodia y ya no como nada más” I la xica segur que aprima però fins a límits “inesperats”
- Un dilluns, a les 9 de la nit, un xic que vaig conèixer el primer any de carrera al Col·legi Major: “Salgo ahora de misa” ¿?
Bé són poquetes però un post curtet d’exàmens anava bé!!
I vosaltres, en què flipeu?? Segur que tots i totes teniu alguna bona, compartiu-la!!!
