I jo ací fumant-me un cigarret…
Serà hora de començar,no??
Ja fa dies que vaig rumiant-me això de dixar-me de fumar i, de fet, no és la primera vegada que ho pense. Fins i tot vaig llegir el llibre este…com era?? … bé, ja sabeu de quin llibre parlo, i ho vaig aconseguir deixar durant 4 mesos l’any passat però tornaren els exàmens i torní a fumar.
Quan deixes de fumar, al principi, et sents ansiós, inquiet, torpe, amb menys capacitat d’atenció… “FUMANT ERA MÉS FELIÇ!” pensava jo. Aiii, pobra ignoranta de mi!!!! Fa poc m’he enterat (a classe, clar) d’alguns efectes del tabac que desconeixia. Més bé es tracta de mites sobre ell que se m’han vingut avall. Fins ara es deia que el tabac millorava la capacitat d’atenció i la intel·ligència perque la nicotina feia incrementar el numero de connexions entre neurones o alguna cosa així tenia jo entesa però no…tot el contrari…
Potser, en un poquet de sort, ens lliurarem del càncer però de quedar-nos mig imbècils no ens salva ningú!
I a més a més, és un factor de risc per l’alzheimer
I això pel que fa a la nicotina al cervell però no és sols això. Les cèl·lules dels nostres pulmons tenen “forma de teules” (diguem-ne) unes damunt de les altres que fan que no puguen pasar les sustàncies roïns a la sang però la nicotina els canvia la forma i les fa redones, deixant passar a la sang la resta de substàncies tòxiques que, segurament, es quedaran al cervell per sempre mai.
Dons això…
Un refrany prou acord en el que volia expressar però que no estic segura d’haver utilitzat correctament…
Jo el que volia era trobar un refrany equivalent al “Donde dije digo, digo Diego” i només he pogut aconseguir un refrany mal llegit, originalment era “dita de vella, caga’t en ella” (el significat del qual supose que serà algo rollo “els iaios estan desfasats”) però bé, jo eixe “de” no l’havia llegit i sense ell m’agrà més…
Tot açò a quin sant?? Pues perque fa uns mesos un conegut em comentava que tenia un blog, que a vore si el visitava…
¿¿un blog?? ¿¿i què contes la teva vida?? ho reconec, em va fer algo de risa, i més sabent d’eixos blogs i fotologs en que les xiquetes fan poses pa les fotos o acaben escrivint un diari privat a la vista de tots, en fin, que no em convencia a mi açò del blog però em va enganxar i mira…
¿¿jo??¿¿i què conte jo a un blog??
doncs algo se m’ocorrerà, acabaré contant la meva vida privada, total, donde dije digo… (de fet… estic segura que ho fare ) 
