Qui ha dit iguals??
Si es que per molt que vullguem els cervells d’homes i dones són diferents!!! Digues que és per cultura o per naturalesa però és així! Jo de moment la hipòtesi de que la cultura ens fa ser diferents no me la crec així que vaig al que és objectiu i provat que és que el de les dones pesa menys però té més neurones i més tonteries que realment no es sap on duen perque la única cosa en que s’han trobat diferències és en que els homes roten millor les figures mentalmet i ja me diras tu pa que serveix això ¿pa’ entendre els mapes?
Doncs tot açò pa dir que en açò omplin les diapositives els del departament de neuropsicologia de la meva facultat, ejej. Tinc un toxo d’apunts que te cagues però la veritat és que són entretinguts de llegir, estan plens d’estos dibuixets que vullgues que no fan gràcia.
AIXÍ PENSEN ELS HOMES!!
I AIXÍ LES DONES??
A mi em feren molta gràcia, les que més la glàndula pa’ escoltar als xiquets quan ploren de nit dels homes i la del “ya te lo dije” de les dones, que, com ja sabrà qui llig açò a sovint, ma mare eixa la té prou desenvolupada… Això si, jo crec que la dels rumors i cotilleos està igualment desenvolupada en homes i dones perque jo sé de més d’un que li encanta!!!
All is good around me
Ale, hui vos posare una cançoneta, que m’encanta i volia posar-la ací a la barra de la dreta pa’ que la sentiu quan entreu però no em deixa posar reproductor d’audio aixi que, hui que crec per lo que puc “traduir” en el meu “anglés” me va prou. A vore si vos agrà 
ALL IS GOOD AROUND ME (The Sunday Drivers)
I’ve been in trouble inside a bubble
You never put yourself out on me
I know you fool me but you don’t know me
I cannot stand up for myself but
You can do what you want to do
All is good around me
I don’t belong here you’re not like me and
You’ve got a silly smile tonight
And I’m afraid that I didn’t know that
You’ve got a high opinion of you
I’ve been loving you for many reasons more
Than being a sheep in a flock
Maybe I am wrong or maybe I am not
Help me to find what you feel inside
I was afraid that you didn’t like me
Now I’m afraid that I don’t like you
I think it’s better you take your mask off
I have a high opinion of me too
Bé, esperava que no tinguereu que anar a goear pa escoltarla però es veu que haurà de ser aixi perque el reproductor apareix però crec que vos dira “error opening file”… Pa’ escoltarla punxeu ací.
Que vaja bé i jo vaig a seguir estudiant que demà ja s’acaba tot!!!!
Dame una chupada de coño cabrón folla culos come mierda!!
I tornem a la neuro!!
Hui he de dir que estic un poc espeseta però intentarem escriure algo en un poc de sentit.
Hi ha tantes coses que s’escapen al nostre control…el temps, la sort, la vaga de camioners… però estes persones ho tenen encara més difícil. Em referisc als que pateixen el síndrome de Gilles de la Tourette, una enfermetat neurològica que es manifesta normalment amb tics normals i corrents, encara que molt freqüents, com ara moviments de cap, sons raros… (d’explicar les bases neurològiques passe, pa fer un copiar y pegar de la wikipedia millor ho llegiu directament a l’enllaç..) Però hi ha un “tic” en concret que mola mogolló: algunes vegades després dels moviments espasmòdics venen frases un tant… “inesperades”. He trobat un vídeo prou il·lustratiu, ejej, de la peli “Esta no es otra estúpida pelicula americana”.
Molt bona per cert (en el seu gènere). La recomane pa’ un dia d’eixos que tens un puret d’herba guardat i res que fer i t’apetix descollonarte un rato.
Vos imagineu com seria patir esta enfermetat, en esta variant concretamen?? He de dir que, normalment, els tics desapareixen amb al temps i de majors els queda un mínim residu però i si se’ls queda este residu?? Tot el dia demanant perdó o explicant a la gent el que et passa!!! Ni de conya!! Jo no demanaria perdó, si t’he dit fill de puta et fots, que segur que algo de cabró tens. Si esque ningú és perfecte!!
Y con esto y un bizcocho…
Prrffs psicològiques
Hui m’ha arribat un mail molt graciós, xorraetes que solten els professors de la meva facultat i que algú s’ha dedicat a apuntar per tal de que no es queden en l’oblt. Per cert Lucia, qui ho ha fet??
Ja m’havien donat la idea de fer un post així, en parides “de fumats” però aquest el deixarem pa’ més tard, de moment direm que es tracta de ”lapsus linguae” (més d’acord en la terminologia freudiana).
FRASES PER A LA POSTERITAT DE PROFESSORS DE PSICOLOGIA DE LA UV:
-
‘Imaginad a un niño que va por el pasillo corriendo y de repente va y se cae por un precipicio…’ (Mª Carmen Abengózar, vinculacions afectives)
-
‘Sí!! una niña que está así como…como…ansioseta’ (Mª Carmen Abengózar, vinculacions afectives)
-
‘Si ara entra el TÍPIC lleó per la porta…’ (Ferran Suay, psicobiologia de l´esport)
-
‘Un capità sense vaixell és un home nadant!’ (Ferran Suay, psicobiologia de l´esport)
-
“Mes val un equilibri neuròtic, vore marcianitos, que altra cosa…” (Luís mayor, història de la psicología)
-
‘Que parles si naixes a Madrit? que parles si naixes a València?…pues el mateix, castellà. Però si naixes a València que parles?? perquè això no té nom…’ (Luís mayor, història de la psicología)
-
‘Existeix el terme violeta en valencià?? ‘ (Pilar Tejero, percepció i atenció) (profesora castellanoparlant profunda i que dóna classes en valencià…o algo paregut al valencià)
-
‘Es tracta d’un valor fisio…un valor..fisio..bueno un valor…un número’ (Pilar Tejero, percepció i atenció)
-
‘La gent normal.. la que no estudia psicologia’ (Pilar Tejero, percepció i atenció)
-
‘Ale, per haver contestat correctament et posaré una estrelleta’ (Adelina Gimeno, psicología del desenvolupament) (profesora que pensa que està en una guarderia)
-
‘Què dirieu si una MONGOLIETA (referint-se a una dispacitada psíquica)abraça molt al seu fill?’ (Adelina Gimeno, psicología del desenvolupament)
-
‘Semen retentum, venenum est’ (Manuel Millan, psicología de la diversitat)
-
‘Son ellos, así, un poco psicópatas…’ (Ana D´Ocón)
-
“Por muchas vueltas que uno dé, el culo siempre está detrás” (Rosa maría Cibrián)
-
‘No importa de qué parle… sempre ens recorda amb alegria: La vida és cruel y sanguinaria’ (Rosa maría Cibrián)
-
‘Tú si que nos retroalimentas a todas!’ (Rosa maría Cibrián)
-
‘Es un error más grande que una funda de piano’ (Rosa maría Cibrián)
-
‘Pero ellos que sabrán si yo estoy mal follada o estoy bien follada’ (Edelia Villaroya)
-
‘Mala hierba muere de corazón y buena hierba de cáncer…” (Edelia Villaroya)
-
‘Esava pensant en una altra cosa…. Heu vist xinxan?’ (Marisol Alvarez)
-
‘Si teniu que estudiar per a un examen de Psicologia Social del Treball i al mateix temps hi ha un concert,… sé que acabareu anant al concert’ (Jose Ramos)
-
‘Yo llego, largo 30 rollos, me tomo un vasito de agua y me voy…y ustedes se suicidan’ (Jorge Basterra Alegria)
-
‘Es una niña con medias azules, sonriente y con un pirulí (refiriéndose al Edema de Reinke)’ (Jorge Basterra Alegria)
-
‘Determinista: Algo que está determinado por huevos’
-
‘Que conste que yo no soy nazi, para que no se me malinterprete lo que voy a decir: si el depredador mata a un individuo de una especie, eso es bueno para la especie porque se elimina a los individuos mas debiles…’
‘…hombre no es lo mismo tener miedo a un perrito que a un perro fiero, fiero, requetefiero’ (hablando de las fobias…) -
‘El que avisa no es traidor, puede ser un cabroncete, pero no un traidor.’
-
‘Estados Unidos tiene una crisis sociológica. Que se jodan que ya era hora.’
-
‘¿Y quienes son los consumidores? ¡Pues vosotros! Vosotros sois consumidores cuando os compráis un bollo, cuando compráis unos preservativos…’
I eso es to, eso es to… Jo, personalment, em quede en la 9, 21 i 22 encara que jo no em suicidaria, aniria al concert pa’ alliberar tensions i au!! Per cert, la setmana que ve…PAIPORTA!!! (“en plenos examenes” ejej)
Oh, gran Carlitos!!!
Però què ha fet Buenafuente?? Recorde un temps en que Andreu molava… I puc parlar en coneixement de causa!!
Jo m’he tragat el “Sense títol”, “Sense títol 2″, “Sense títol i sense número”, “La cosa nostra”, “Un altra cosa” i… crec que després d’això ja va vindre Antena 3 a cagar-ho tot. Però ja el veia abans de que començara tota esta saga del sense títol com a colaborador d’altres programes. Està clar que no podia anar del mateix palo pa la TV3 que a nivell nacional però… s’ha engarrulat massa!!! Ja va començar a fer olor en el nen, al principi feia gràcia però al final…hasta el cul del nen vaig acabar, i del Xikiliquatre i de la xiqueta d’Shrek que em dona un asco vorela que no puc, no puc!! El únic que es salva és Berto (I love Berto!!) i perque no pot traure’n benefici econòmic d’ell venent guitarretes.
Què ha sigut d’aquell Buenafuente?? El veieu??
Era l’epoca del Sergi Mas, Paco (Santi Millàn), el Sebas (Corbaxo), ira que em va costar aprendre els seus noms reals!! Estic buscant videos de la cançoneta aquella que van traure “A saco paco” i no trobe, crec que us ho perdreu, esra molt bo però weno, posare algo del Paco:
El Paco a bangkog
Però de lo que més bon record tinc és el Carlitos i el seu tribunal entre els que estaven el Narcís Reyerta, la Carmen Tornillos i l’ Olivetti (del que despréstragueren una versió un poc diferent a A3: el notari, però ja no era el mateix…). Estos ja van vindre cap al final de “la saga” a Tv3 i quasi ningú els recorda però jo love Carlitos també:
Cançò d’amor
Gracias Cataluña!! Tengo amigos!!!
Ja sabem en qui ha inspirat el seu paper Risto, en el Reyerta!!!!
Tot açò en el context de la novetat del O.T. però eixos de l’O.T. no li arribaven a la sola de les sabates, si us ha agradat al youtube trobareu més cançons del carlitos: “bocata de fuet” (no sé si està), “punto G”… a, i esta, tinc que posar-la!!!
I ja no us pose videos de l’Olivetti i el seu “CLICO” ni de “EL PART” de Narcís perquè són massa pa un post encara que s’ho mereixen!!! Al youtube hi ha, ja els mirareu si vos apetix riure… Bé encara us posaré uno més, no puc tancar sense deixar-vos al Palomino!!! un dels grans també!!
Buenafunte, què has fet???
La casa de los agorafobicos
Si esque hui dia es fan “realitis” de qualsevol cosa…
Anit a la 4 van fer un reality prou curiós, a mi em va parèixer interessant (per això el vaig mirar clar) perque té a vore en “lo meu” però la veritat és que ja no saben què inventar…
El programa en qüestió consistia en tancar a una casa a 3 agorafòbics. L’agorafòbia, per qui no ho sàpia, és (a grans trets) la por als espais oberts o al carrer. Bé, a cadascún dels 3 aquesta por la va desencadenar un fet diferent i les seves vides estaven condicionades per aquesta enfermetat: Archana atravesava una cris al seu matrimoni perque al seu home treballava a un altra ciutat i ella no podia vore’l ni mudar-se perque era incapaç d’eixir de casa, Simon va trencar en la novia i va perdre els seu treball i amics en una setmana la qual cosa va desencadenar un atac de pànic mentre caminava per un pont i des d’aleshores no ha aconseguit eixir de casa i Su era mare soltera i no era capaç de dur a la seva filla (d’uns 6 anys) al cole, al parc o de compres.
Doncs els van clavar als 3 dins d’una casa a càrrec d’un equip de terapeutes liderats per Paul Salkoskis per posar prova una teràpia (un pla de 10 dies) per tractar aquesta enfermetat com si de conillets d’indies es tractara. Primer estaven a una casa a Londres on dia a dia anaven superant (o intentant-ho) proves cada vegada més estressants i, al final, els van traslladar a Tokio!!!! Alli estaven a soles, una ciutat amb molt soroll i molta gent on no tenien escapatòria, lluny de casa i dels seus… va haver opinions pa tots els gustos, les 2 xiques no estaven gens contentes en la idea i no van voler caminar per carrers molt concurrits a soles però Simon sí, havia aconseguit anar a soles pel carrer i interactuar en desconeguts (una de les seves pors era que pensava que la gent el mirara i comentara al seu pas, que pensaren mal d’ell i coses així) i volia més i més.
Paradògicament, al final comentaren que des de la gravació del programa fins la seva emisió les dos xiques havien refet la seva vida completament però Simon havia tornat a tancar-se a sa casa.
Si esque entre la Supernanny, adolescents s.o.s., la teràpia de parella i açò… es veu que s’expandeix el nostre futur professional!!! Ja podem deixar de banda lo del PIR…
Per cert, en 5 minuts me’n vaig a fer l’exàmen del mitjà…poreta poreta!!!
Coses que es diuen…
I ahi van unes quantes frases en les que vaig flipar, en unes més i en altres menys però no perque no siguen pa flipar sinò per la costum (mala costum) de sentir-les…
- “Dona havies de ser!!!”
- En una conversa sobre EspaÑa 2000: “si a mi me sabe mal que los maten y les peguen (als inmigrants) pobres pero si es la única manera de que se vayan…“ En esta SI QUE VAIG FLI-PAR!!!
- “Si, si, tú HAZ LO QUE QUIERAS…” (de ma mare, clar)
- “El valencià i el català són idiomes diferents” (d’un madrileny blavero)
- “El teu problema és que…” (jo?? problema??) Si no ens diuen els amics de quin peu coixejem, qui ho farà??
- “Com que falta aigua? A ta casa no ix aigua de l’aixeta o què?” Ara mateix no m’enrecorde qui m’ho va dir però de la frase no m’oblide…què fort!!
- Fa uns anys: “VA!! CALLAD!! Que sois unas niñas y no os enterais de nà!! Aznar no quiere ir a la guerra, el que quiere ir és Zapatero” (…als pobres welets els acabaven de donar un bocadillet a un míting del PP)
- “Yo para adelgazar desayuno un café, como coliflor a mediodia y ya no como nada más” I la xica segur que aprima però fins a límits “inesperats”
- Un dilluns, a les 9 de la nit, un xic que vaig conèixer el primer any de carrera al Col·legi Major: “Salgo ahora de misa” ¿?
Bé són poquetes però un post curtet d’exàmens anava bé!!
I vosaltres, en què flipeu?? Segur que tots i totes teniu alguna bona, compartiu-la!!!
Beu, beu…
En este post em toca xarrar dels efectes de l’alcohol (o “alcuol” com diria la meva profe de neuro).
Bé, començarem pel principi: l’alcohol produeix un estat d’embriaguesa i deshinibició… ejej
Una vegada a la sang el cervell l’absorbeix quasi instantàniament afectant primer de tot al còrtex cerebral (cervell superior), regions encarregades del raonament i altres processos complexos i, més tard, al cervell primitiu. Al 0,05% en sang disminueixen les inhibicions i restriccions socials i s’afecta el juí. Al 0.10/0.20% es narcotitzen els centres més antics la qual cosa dificulta l’activitat motora i sensorial i a partir d’ahi ja ve el mal rollo…
Però l’alcuol té altres efectes… i dels que vaig a parlar són alguns que té, en concret, en els homes: L’ALCOHOL FEMINITZA!! és clar que has de ser asidu però si,si, ho fa.
El que fa es disminuir els nivells en sang de testosterona. L’alcohol pot acabar amb l’equilibri entre aquesta homona i la femenina (estrògens). S’accelera la conversió normal de la testosterona i un dels seus precursors, l’androstendiona, en estrògens. Resultat: després de la seva ingesta durant molt de temps, l’estrògen no es retira de la sang, aumenten els seus nivells i, per tant, suprimeix la testosterona. Açò també pot ser perque algunes begudes alcohòliques contenen substàncies similars als estrògens (els fitoestògens), que s’originen en les plantes usades per fer algunes begudes alcoholiques com el bourbon, la cervesa i el vi. Els homes que beuen normalment en grans quantitats poden desenvolupar pit i caderes, michelins a l’abdomen i alguns, a més, poden perdre el pèl de la pell.
Podria ser alguna cosa així??
mmm…sexi,sexi ,no?
Escapaeta nº1
¿Què hi ha millor que fer un dissabte pel matí que anar a pujar un poquet de muntanya?
T’aces matinet, en un poquet de resaka per cert pk el dia abans has estat bebent cervesa fins que han encés les llums del pub de turno, però feliç: fa solet (que ja es raro després de tant de cap de setmana sense veure el sol). Haviem quedat a les 10 però sempre ha de passar algo…que si jo no m’entere del despertador, que si l’altra ha de depilar a nosequi, altra al final no s’apunta… però be, en una que vinga sóc feliç (perque no tinc cobertura a certs llocs i això d’anar a soles per la muntanya i sense mòbil fa algo de poreta) a més, una xarraeta en alguna amiga que veig els caps de setmana (si hi ha sort) també va prou bé.
Finalment eixim de casa a les 11 més o menys, pujem al cotxe i anem cap al punt de partida, alli aparquem, després de pujar per pista en el meu cotxe que no és “todoterreno” però per mi com si ho fora i comencem la nostra caminata.
Cal dir que la caminata va durar 20 minuts de pujada i uns 30 de baixada… més bé és una caminaeta però som principiants, l’any que bé ja toca anar en les expertes, que per cert duen cotxe escoba per si de cas…
A pesar d’això va ser d’allò més xulo, no sóc molt bona redactant descripcions de paissatges així que millor vos deixe algunes fotos, encara que no posaré les que eixim natros, per això de mantindre l’anonimat…
Bé, que conste que sé que és algo “xapucero” el collage este però una a una es posaven com els donava la gana així que.. açò és el que hi ha, de totes maneres… esta xulo,no xiques?? Espere que servisca pa que a la pròxima vos animeu unes quantes més…
I ara… espere un paronet d’uns dies que pareixo un xiquet en sabates noves i se m’acabaran les idees… 
I tú qui eres??
T’imagines que un dia t’aces pel matí i no reconeixes les cares dels teus familiars, amics…i no te n’adones?
Tu continues reconeguent-los per la roba, trets característics com la veu… però el teu cervell no processa la seva cara. Ixes al carrer i et creues en alguns coneguts però tu no reconeixes a ningú: “què maleducat!! s’ha creuat pel meu costat, he fet intenció de saludar-lo i no m’ha dit res!!” pensarien els teus coneguts. I es que no sols no reconeixeries les cares sinó que tampoc captaries les seves expressions per tant tampoc podries saber que el coneixes per la seva intenció de saludar. Després et creues en un home que pega palmaetes a les boques d’incendis com si fossin xiquets i després agarra el cap de la seva dona i intenta posar-se’la com si fora un barret i penses…”què fa eixe tio!! està penjat??”
Pues no, no esta penjat sino que pateix prosopagnosia un tipus d’enfermetat neurològica que pareix que afecta al 2,5% de la població i, en molts casos, ni tan sols són conscients que alguna cosa rara els passa. Tampoc hi ha un criteri concret que permeta identificar els diferents tipus de prosopagnosia ni de les lesions específiques que poden produir-la. Hui dia, la hipòtesi més acceptada és que es tracta d’una lesió bilateral i relativament simètrica en enls girs lingual i fusiforme de la regió occito-temporal (damasio i col).
